La discriminació de gènere és una petita peça d’un complex sistema de dominació que es basa en atomitzar i enfrontar les persones a còpia de promocionar l’egoisme, l’individualisme, la cobdícia, el consumisme, la violència, … D'aquesta manera s’aconsegueix aplicar la tècnica del “divideix i venceràs” a escala global: homes contra dones, adults contra joves, nord contra sud, ciutadanes contra immigrants, treballadores contra aturades i competint amb les altres per un ascens, etc. El resultat és l’acumulació de poder en cada vegada menys mans i la destrucció cada vegada més accelerada de la natura.
És difícil imaginar que puguem acabar amb el patriarcat sense acabar amb la resta de formes de dominació, es fa estrany pensar en una societat on sigui legítim abusar laboralment d’una persona per ser forastera, sense papers, de pell fosca, jove, submisa, sense suport familiar, però posar una línia vermella en el gènere, i no abusar-ne més per al fet que socialitza com a dona. El problema és la legitimitat de l’explotació en general.
La manera més factible per acabar amb el patriarcat sembla ser acabar amb els valors que el fan possible i substituir-los pels contraris: altruisme, esforç desinteressat, comunalisme, desig, passió, pau… Avançar en aquesta direcció per la via electoral és molt difícil perquè les institucions estatals formen part d’aquestes estructures de dominació jeràrquiques. Per avançar més ràpid podem ajuntar-nos les que som conscients dels nostres privilegis i volem utilitzar-los per a crear un món millor, i començar a organitzar una societat alternativa, basada en els nostres valors. Deixar de treballar per les empreses que afavoreixen aquesta dominació, i crear una gran cooperativa que faci les activitats més lucratives en el mercat (enginyeria, informàtica, biotecnologia, arquitectura, construcció, dret, …).
Amb aquests diners aconseguir masies, obradors, restaurants, centres de salut, educació, etc. fins a satisfer totes les necessitats, de manera no mercantil, des de l’ajuda mútua i el regal, fora del sistema estat-mercat, sobretot per a les més necessitades i desemparades.
Simultàniament utilitzar el poder econòmic i social d’aquesta organització per accedir al poder institucional i als mitjans de comunicació de masses i des d’allà afavorir també la transformació de valors, i el desmantellament progressiu d’aquestes institucions: a mesura que la societat es va recolzant en l’altruisme i el regal en lloc de l’egoisme i el mercat, les institucions actuals de l’estat-mercat ja no seran necessàries i les podrem substituir per mecanismes de democràcia directa dins de cada comunitat, i xarxes de comunitats per a coordinar-se entre elles.